Tot i que la practicitat és primordial, l'aspecte i el disseny dels vehicles de mobilitat personal es tenen en compte meticulosament durant el procés de disseny. No només han de complir els requisits funcionals, sinó que també han de transmetre simplicitat, accessibilitat i sentit de la tecnologia a nivell visual, creant així una presència reconeixible en diversos escenaris de transport urbà. El seu aspecte no és merament decoratiu, sinó un producte profundament integrat amb la disposició estructural, els escenaris d'ús i les normes de seguretat, que encarnen la filosofia de disseny de "la forma segueix la funció".
Des d'una perspectiva global, els vehicles de mobilitat personal presenten generalment una postura compacta i{0}}baixada amb línies suaus i dinàmiques. Una distància entre eixos i una via més curtes, combinades amb una distància al terra moderadament elevada, equilibra la transitabilitat i l'estabilitat lateral. La part frontal-que sobresurt cap endavant ajuda a optimitzar la distribució de la zona d'amortiment de col·lisió alhora que ofereix un espai adequat per a llums i elements del sensor. L'estructura del sostre i del parabrisa sovint presenten transicions corbes, reduint la resistència al vent i l'opressió visual. Això redueix el consum d'energia durant els viatges a gran-velocitat o llarga-distància i també fa que l'aspecte general sigui més lleuger.
L'ús de colors i materials és un component important del disseny exterior. Per millorar la visibilitat en entorns de trànsit mixt, s'utilitzen habitualment colors sòlids d'alta-saturació o combinacions de colors contrastants, complementats amb tires reflectants i esquemes de pintura segmentats, que garanteixen una identificació clara del vehicle tant de dia com de nit. La carcassa exterior sovint està feta de plàstics d'enginyeria-resistents a la intempèrie o de materials compostos lleugers, amb un acabat de superfície mat o de textura fina, que ofereix resistència a les ratllades i a la corrosió alhora que evita que l'enlluernament fort interfereixi amb la visió d'altres conductors. Alguns models incorporen materials de tacte-suaus a les manetes de les portes i als taulers de comandament, equilibrant la comoditat de l'adherència i la textura millorada.
El sistema d'il·luminació és el toc final del disseny exterior. Els fars són majoritàriament mòduls de lents LED integrats, que ofereixen una distribució uniforme de la llum i un baix consum d'energia, amb dissenys que sovint fan ressò de les línies del cos. Els llums posteriors i els llums de posició emfatitzen la definició del contorn, utilitzant tires de llum horitzontals o verticals per millorar la llegibilitat de l'amplada del vehicle i la direcció de la marxa. La col·locació dels intermitents i els llums de perill segueix la percepció visual humana, garantint una transmissió del senyal intuïtiva i oportuna.
Fins i tot els detalls més petits revelen un disseny pensat. Per exemple, la part davantera del reposapeus s'estén lleugerament cap a fora, ampliant l'espai dels peus i creant una convergència visual estable; la forma transversal-de recolzabraços i agafadors s'ajusta a la corba del palmell, i la superfície està texturada amb material anti-antilliscant, mostrant simultàniament la funcionalitat i una sensació de seguretat a l'adherència. Les parts exposades dels mecanismes plegables o telescòpics sovint s'acaben amb formes geomètriques simples per reduir el desordre i mantenir l'harmonia general.
En general, la forma i l'aspecte d'un scooter de mobilitat són el resultat dels efectes combinats de la tecnologia d'enginyeria, els estàndards de seguretat i les preferències estètiques. Dins d'un marc compacte i pràctic, s'incorpora un llenguatge de disseny industrial modern, que li permet complir la seva missió funcional de viatges de curta-distància alhora que presenta una imatge senzilla, accessible i fàcilment reconeixible al paisatge urbà.
